LA FAUNA
Discurs d'expert sobre la fauna dels Pallars Sobirà
Diversitat d'hàbitats
Aquesta regió ofereix una gran diversitat d'hàbitats, que van des de boscos de pi roig i avets fins a prats alpins, zones humides, llacs glacials i rocams abruptes. Aquests entorns variats proporcionen una gran varietat de refugis per a una fauna única i, sovint, endèmica dels Pirineus.
Un dels aspectes més espectaculars de la fauna del Pallars és la presència de grans mamífers que han trobat aquí un hàbitat ideal. Un dels més icònics és l’ós bru (Ursus arctos). Durant dècades, l'ós bru va ser objecte de caça i va arribar a estar en greu perill d'extinció. No obstant això, gràcies a programes de reintroducció com el PirosLife, avui podem afirmar que el Pallars acull una de les poblacions d'ós bru més importants de la Península Ibèrica.
A més de l'ós, el Pallars és territori del cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que són més fàcils de veure en els seus hàbitats boscosos, sobretot a la tardor, quan s’inicia la brama del cérvol, un dels espectacles naturals més fascinants. També hi trobem la cabra pirinenca, o isard (Rupicapra pyrenaica), una espècie emblemàtica que habita en les zones de més alçada, movent-se amb agilitat per les roques escarpades.
Grans mamífers
Grans depredadors
Pel que fa als depredadors, el Pallars també és l’hàbitat de grans aus rapinyaires com l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i el voltor comú (Gyps fulvus). El trencalòs, en particular, és una espècie que mereix una menció especial. Amb una envergadura que pot superar els 2,7 metres, aquest ocell ha desenvolupat una tècnica única per trencar ossos: els agafa i els deixa caure des de grans altures contra roques, permetent-li accedir a la medul·la, la seva principal font d’aliment.
Espècies endèmiques i rares
Un altre aspecte que fa del Pallars una joia és la presència d'espècies endèmiques o rares. Per exemple, el tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie de salamandra que viu exclusivament en rierols de muntanya freds i cristal·lins dels Pirineus. Aquesta espècie és extremadament sensible a la contaminació i a la variació climàtica, i és un bon indicador de la salut dels ecosistemes aquàtics.
També cal destacar la presència del gall fer (Tetrao urogallus), una espècie molt emblemàtica dels boscos subalpins. Aquesta au, en perill d’extinció, és un símbol de la conservació de la biodiversitat pirinenca i un clar exemple de la necessitat de protegir els hàbitats naturals per garantir la seva supervivència.
Fauna fluvial
Els rius i llacs del Pallars són també un ecosistema ric en vida. La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie autòctona que es troba en molts d’aquests cursos d’aigua freda i neta. A més, en zones humides i llacs d'alta muntanya, podem trobar amfibis com la granota roja (Rana temporaria), que ha desenvolupat una gran capacitat per suportar les baixes temperatures.
Mapa de distribució de Ursus arctos (ós bru)
Gràfic de l'augment de la distribució geogràfica (km2) de l'ós bru als Pirineus (2014 - 2022)
L'os bru a Catalunya entre el 2018 i el 2022 (5 anys) ocupa tota la comarca de la Vall d'Aran i el terç nord de la comarca del Pallars Sobirà. Com es pot observar els Pirineus centrals són la zona en què més ossos hi ha compresos entre l'àrea de distribució. Per tant, el Pallars Sobirà és una de les zones amb més ossos bruns de Catalunya. A més a més, des de l'any 2014 fins al 2019 ha anat augmentant aquesta mida, tenint en compte que a l'any 2019 va haver-hi un pic, amb un total de 8000 km². Tanmateix, d'aquest any fins al 2022, la mida ha anat decreixent, fins a arribar als 4500 km².